La poesia també està al servei del poble i de l’escola pública.

Tanta provisionalitat m’ofega, amics. Volien els nostres fills/es en barracots i ara ens proposen exili. I el solar on hauria d’anar l’escola nova podrint-se i ple de rates, símbol de la deixadesa i la manca de compromís dels nostres, ara ja “nostres”… governants (que em temo que són més aviat governats).
Em queden els somnis i la poesia i els ulls de les meves filles.

Fidel Picó Gómez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: