Tanta provisionalitat m’ofega, amics. Volien els nostres fills/es en barracots i ara ens proposen exili. I el solar on hauria d’anar l’escola nova podrint-se i ple de rates, símbol de la deixadesa i la manca de compromís dels nostres, ara ja “nostres”… governants (que em temo que són més aviat governats).
Em queden els somnis i la poesia i els ulls de les meves filles.
Fidel Picó Gómez
AFA de l’escola Univers 