La Xarxa d’Escoles en Barracots exigeix una norma que reguli el temps màxim d’aquestes instal·lacions. Totes les famílies coincideixen en, com a mínim, dues coses fonamentals. La primera és que la situació de precarietat s’agreuja cada curs que passa, ja que als mateixos raquítics espais s’hi han d’acollir cada vegada més nens i, la segona, que una de les coses que pitjor es porta és l’angoixa de no saber fins quan durarà aquesta situació, i ni tan sols si finalment l’escola definitiva s’arribarà a construir.
Llegir més (a El Periódico)